Analítiques essencials: Quines són imprescindibles i per què?

Moltes malalties com hipertensió, diabetis tipus 2, dislipèmia, malaltia renal incipient o alguns tipus de càncer, evolucionen durant anys sense donar símptomes clars. Quan apareixen les molèsties, el diagnòstic sol arribar tard. Per això, dedicar una o dues visites l'any a revisar paràmetres bàsics és una de les decisions de salut amb millor relació cost-benefici que existeixen.

Ara bé, convé aclarir una cosa que poques vegades es diu: no tothom necessita fer-se totes les anàlisis cada any. Les guies espanyoles del Programa d'Activitats Preventives i Promoció de la Salut (PAPPS 2024) de la semFYC i organismes com la U.S. Preventive Services Task Force (USPSTF) són bastant clars: més proves no sempre vol dir més salut. El cribratge excessiu pot generar falsos positius, ansietat innecessària, sobrediagnòstic i tractaments que no aporten benefici real.

En aquest article repassem les 10 proves més útils que convé valorar periòdicament, amb una mirada crítica: què aporten, a quina edat tenen sentit i amb quina freqüència les hauries de fer. Totes es poden realitzar de forma còmoda, fins i tot a domicili, si disposes d'un servei d'infermeria.

1. Hemograma complet (analítica general de sang)

És la prova més bàsica i una de les més rendibles. Un hemograma avalua glòbuls vermells, blancs i plaquetes i permet detectar:

• Anèmia (freqüent en dones en edat fèrtil, persones amb dietes restrictives o vegetarianes/veganes mal planificades).

• Processos inflamatoris o infecciosos crònics.

• Alteracions del sistema immunitari.

• Sospita de malalties hematològiques.

Recomanació raonable: un cop l'any en adults, o cada 2-3 anys en persones joves sanes sense factors de risc. En dietes vegetals, convé monitoritzar també ferritina, vitamina B12 i homocisteïna, ja que l'hemograma pot ser normal amb dèficits en fase inicial.

2. Bioquímica: glucosa, perfil lipídic, funció renal i hepàtica

Una analítica bioquímica amplia notablement la informació clínica. Els paràmetres clau són:

• Glucosa en dejú i, si hi ha factors de risc, HbA1c (hemoglobina glicosilada). Permet detectar prediabetis i diabetis tipus 2, que afecta aproximadament el 14 % de la població adulta a Espanya.

• Colesterol total, LDL, HDL i triglicèrids. La dislipèmia és un dels principals factors de risc cardiovascular.

• Creatinina, urea i filtrat glomerular estimat (FGe) per avaluar la funció renal.

• Transaminases (AST, ALT), GGT, bilirubina i fosfatasa alcalina per valorar el fetge.

Recomanació del PAPPS 2024: cribratge de dislipèmia i glucèmia en adults, amb una freqüència adaptada al risc cardiovascular individual. En persones sense factors de risc, cada 4-5 anys pot ser suficient; en persones amb hipertensió, obesitat o antecedents familiars, anualment.

3. Anàlisi d'orina

Una simple anàlisi d'orina aporta informació molt valuosa sobre:

• Funció renal i presència de proteïnes (microalbuminúria, signe precoç de dany renal).

• Infecció urinària, a vegades silent en persones grans.

• Presència de glucosa o cossos cetònics.

• Hematúria (sang a l'orina), que pot orientar cap a patologia urològica.

Recomanació raonable: anualment, o en el mateix paquet que l'analítica general.

4. Control de la pressió arterial

La hipertensió arterial (HTA) és el principal factor de risc cardiovascular modificable i acostuma a ser completament asimptomàtica durant anys. Segons el PAPPS 2024, es recomana mesurar la pressió arterial almenys cada 2 anys en adults normotensos i anualment en persones de més de 40 anys o amb factors de risc.

L'ideal no és una sola mesura a la consulta, sinó l'automesurada domiciliària (AMPA) o la monitorització ambulatòria (MAPA), molt més fiables. Un tensiòmetre validat a casa és una de les millors inversions en salut que pots fer.

5. Electrocardiograma (ECG) en repòs

L'ECG és una prova ràpida, indolora i no invasiva que detecta arítmies, signes d'isquèmia, hipertròfia ventricular o trastorns de conducció.

Mirada crítica: les guies actuals no recomanen l'ECG anual en adults asimptomàtics sense factors de risc cardiovascular, ja que no s'ha demostrat que redueixi la mortalitat i pot generar troballes ambigües. Té sentit a partir dels 40-50 anys, o abans si hi ha antecedents familiars de cardiopatia, dolor toràcic, palpitacions o es vol iniciar exercici físic intens.

6. Revisió oftalmològica

La salut visual es deteriora lentament i sense dolor. Una revisió amb un oftalmòleg o optometrista permet detectar:

• Errors refractius i presbícia.

• Glaucoma (pressió intraocular elevada), que acostuma a ser asimptomàtic.

• Cataractes incipients.

• Retinopatia diabètica o hipertensiva.

• Degeneració macular associada a l'edat (DMAE).

Recomanació: cada 2 anys en adults sense problemes visuals; anualment a partir dels 60, en persones diabètiques, hipertenses o amb antecedents familiars de glaucoma.

7. Revisió odontològica

La boca és una porta d'entrada a l'organisme. La malaltia periodontal s'associa a un major risc cardiovascular, a complicacions en la diabetis i, en dones embarassades, a part prematur.

visita anual al dentista, o cada 6 mesos si hi ha tendència a càries, periodontitis o es porta ortodòncia o implants, permet detectar a temps càries, retraccions gingivals, bruxisme i lesions precanceroses de la mucosa oral.

8. Revisió ginecològica i cribratge de càncer de cèrvix

En persones amb cèrvix que han iniciat relacions sexuals, el Programa de Cribratge de

Càncer de Coll Uterí de Catalunya (i les guies estatals) recomanen:

• Entre 25 i 29 anys: citologia cada 3 anys.

• Entre 30 i 65 anys: prova del virus del papil·loma humà (VPH) cada 5 anys, més sensible que la citologia.

• A partir dels 65 anys, es pot interrompre el cribratge si les proves prèvies han estat negatives.

La revisió ginecològica també pot incloure ecografia pèlvica i exploració mamària segons edat i risc.

9. Cribratge de càncer de mama i de càncer colorectal

Càncer de mama

A Catalunya i a la resta d'Espanya, el programa poblacional ofereix mamografia cada 2 anys a les dones d'entre 50 i 69 anys. Està demostrat que redueix la mortalitat per càncer de mama entre un 25 i un 35 %. Abans dels 50 no es recomana cribratge sistemàtic en població de risc mitjà, pel major risc de falsos positius i sobrediagnòstic; és una decisió individualitzada amb el metge.

Càncer colorectal

És el segon càncer més mortal a Catalunya i moltes vegades es pot prevenir. El programa català ofereix test de sang oculta en femta (SOF) cada 2 anys a homes i dones d'entre 50 i 69 anys (a partir del quart trimestre de 2026 s'amplia fins als 74). Si el resultat és positiu, es fa una colonoscòpia.

10. Exploració de la pell i revisió de pigues

El melanoma és un dels càncers la incidència del qual més ha crescut en les darreres dècades. L'autoexploració mensual amb la regla ABCDE (Asimetria, Bords, Color, Diàmetre, Evolució) i una revisió anual amb dermatòleg, especialment en pells clares, persones amb moltes pigues, antecedents familiars o cremades solars importants a la infància, és una eina senzilla i eficaç.

Revisions específiques segons edat i sexe

A més de les proves generals, hi ha cribratges concrets:

• Homes a partir dels 50 anys: la determinació del PSA (antigen prostàtic específic) és controvertida. La USPSTF i el PAPPS recomanen una decisió compartida i informada amb el metge, explicant riscos (falsos positius, biòpsies innecessàries) i beneficis. No és un cribratge automàticament recomanat.

• Dones postmenopàusiques amb risc alt de fractura: densitometria òssia (no com a cribratge general en menors de 60 anys, segons PAPPS 2024).

• Persones de més de 65 anys: valoració funcional, cognitiva, nutricional i de l'estat d'ànim.

• Cribratge d'hepatitis C: almenys un cop a la vida en adults (ampliat al Sistema Nacional de Salut).

Una reflexió crítica: ni obsessió ni deixadesa

Fer-se proves té sentit quan:

1. Es dirigeixen a detectar precoçment una condició freqüent i rellevant.

2. Existeix un tractament eficaç si es detecta a temps.

3. El benefici esperat supera clarament els riscos del cribratge.

Fer-se "xequejos complets" amb dotzenes de marcadors anuals sense criteri clínic no millora la salut i pot generar sobrediagnòstic, ansietat i despesa innecessària. La clau és individualitzar segons edat, sexe, antecedents familiars, hàbits i factors de risc, sempre en diàleg amb el teu metge de família.

Es poden fer les anàlisis des de casa?

Sí. Desplaçar-se al centre mèdic, fer cues o adaptar horaris no sempre és viable, especialment per a persones grans, amb mobilitat reduïda, cuidadores, professionals ocupats o qui conviu amb malalties cròniques. Les anàlisis a domicili de sang, orina i femta realitzades per infermeria titulada són una alternativa còmoda, segura i amb la mateixa validesa clínica, ja que les mostres es processen en laboratoris acreditats.

A Curarm disposem d'un servei d'infermeria a domicili que inclou extraccions de sang, recollida i transport de mostres d'orina i femta, tests ràpids i seguiment presencial, mantenint la màxima qualitat i traçabilitat.

Bibliografia

1. Brotons Cuixart C, Alemán Sánchez JJ, Banegas Banegas JR, et al. Recomendaciones preventivas cardiovasculares. Actualización PAPPS 2024. Aten Primaria. 2024;56(Supl 1):103123. Disponible aquí

2. Bartolomé-Moreno C, Melús-Palazón E, Vela-Vallespín C, et al. Recomendaciones de prevención del cáncer. Actualización PAPPS 2024. Aten Primaria. 2024;56(Supl 1):103123.

3. Alonso-Coello P, Pereira Iglesias A, González Fernández C, et al. Actividades preventivas en la mujer. Actualización PAPPS 2024. Aten Primaria. 2024;56(Supl 1):103132.

4. García Pliego RA, de Hoyos Alonso MC, Herreros Y, et al. Actividades preventivas en el mayor. Actualización PAPPS 2024. Aten Primaria. 2024;56(Supl 1):103126.

5. Generalitat de Catalunya. Programa de detecció precoç de càncer de mama. Canal Salut. Enllaç

6. Generalitat de Catalunya. Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. Canal Salut. Enllaç

7. Generalitat de Catalunya. Programa de detecció precoç del càncer de coll uterí. Canal Salut. Enllaç

8. U.S. Preventive Services Task Force. Published Recommendations. uspreventiveservicestaskforce.org

9. World Health Organization. Screening programmes: a short guide. 2020.

10. semFYC — Programa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS). papps.es